El municipi de l’Espunyola, terme rural de la comarca del Berguedà, és molt antic. El lloc és esmentat ja el 992 i el castell de l’Espunyola (que perdura en part al mas del Castell, prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà) és citat el 950, quan l’abadesa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de Ripoll (dit després de les Abadesses), filla del comte de Barcelona Sunyer I, en féu una donació al seu monestir.
El mot pot venir del llatí spondeola o spongiola i significaria “esponja o pedra tosca”.
Senyorejà el castell d’Espunyola una família de cavallers que es cognominà Espunyola, els quals convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII. Tot i així, no s’ha trobat cap escut heràldic que pugui fer referència al llinatge i, per tant, pugui representar el municipi.
El que sí s’ha trobat és un segell rodó i antic, que porta una inscripció de les lletres d’Espunyola i una creu. D’altra banda, a l’obra Els escuts Heràldics dels Pobles de Catalunya de Manuel Bassa i Armengol s’esmenta un escut de gules, amb la creu dels templers d’argent.
El municipi, amb 35,26 km2 i 270 hab. l’any 1991, del baix Berguedà que s’estén al peu dels cingles de Capolat i és travessat per la riera de Clarà (afluent del Llobregat), la de l’Hospital i la de Nabel (afluents del Cardener), limita amb els municipis de Montmajor, Capolat, Avià, Montclar i Casserres de Berguedà, dins la comarca i amb el de Navès, de la comarca del Solsonès. La població, totalment disseminada, viu de l’explotació dels boscos, de l’agricultura de secà i de la cria de bestiar. Els segles X i XI, l’actual terme feia la partió entre l’antic comtat de Berga i la vall de Lord, que formava part del comtat d’Urgell. A l’època moderna fou, en part, dominat pels Ducs de Cardona, que hi tenien importants dominis senyorials.
A més de l’Espunyola, cap del municipi (format per un conjunt de masies al voltant del castell i de l’església parroquial), hi ha el nucli de Correà i l’enclavament de la Rebolleda (en territori solsonès).
Del poble de l’Espunyola en si no en podem parlar per no disposar d’informació. Del que sí parlarem serà dels pobles de Correà i del Cint de forma separada. Tots dos van patir l’epidèmia de còlera.
Correà, al segle XIX, formava un municipi junt amb la parròquia de Comesposades. Posteriorment, el poble de Correà s’integrà al municipi de l’Espunyola i part del seu terme junt amb la parròquia de Comesposades s’integraren al municipi de Montmajor. L’any 1842, a Correà, hi havia 90 habitants.
L’any 1954, hi trobem un important augment de les defuncions respecte als anys anteriors i posteriors. Així tenim que, l’any 1854, van morir 12 persones. D’aquestes, hi ha constància documental que quatre van ser degudes al còlera, és a dir, un 33,33% de les defuncions d’aquest any.
La primera mort de l’epidèmia va ser el dia 13 de setembre de 1854: “... mori de colera a les tres hores del mati Ramon Ribas, de edat 48 anys natural de Castelladral pero habitant de Correà, ... fou enterrat a les vuit hores del vespre del mateix dia...”. Posteriorment, hi va haver tres morts pel còlera. El dia 23 de setembre, va morir una dona de 38 anys i la seva filla de set anys. Més tard, el dia 12 d’octubre, se li mor de còlera una altra filla, de sis mesos. Tots els quatre morts del còlera van morir al matí i van ser enterrats al vespre del mateix dia.
L’any 1842, el Cint contava 100 habitants i tenia com a sufragània l’església de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà.
L’any 1854 hi trobem un augment de les defuncions respecte als anys anteriors i posteriors. Així tenim que, l’any 1854, van morir 17 persones, de les quals 7 ho van fer al mes d’agost i 5, al mes de setembre, és a dir que en aquests dos mesos hi va haver el 70,59% de la mortalitat d’aquest any. D’aquestes, hi ha constància documental que quatre van ser degudes al còlera.
La primera mort per l’epidèmia de còlera es va produir el dia 30 d’agost de 1854: “... Rosa Canals i Viró del Mujal... en la nit del mateix dia fonch enterrada en lo fosar de la Iglesia. parroquial del Cint, per disposicio de la justicia per haver mort del contagi”.
Aquesta va ser la primera mort de tota una família, ja que, el dia 1 de setembre, va morir “...Joan Canals de Llinas vehi del Cint, de 50 anys...”, marit de Rosa Canals. Posteriorment, van morir tres filles d’aquest matrimoni. De dues tenim constància documental que van ser degudes al còlera i de l’altra no se sap segur. Així, l’última defunció pel còlera documentada al Cint es va produir el dia 4 de setembre de 1854.
Els quatre morts de còlera van ser enterrats la nit del mateix dia, segons una disposició de l’alcalde. Com diu una partida: “...per lo temor de propagar lo contagi...”.